Se acabó. UN ESPLÉNDIDO 9 OCUPA MI NOTA SOBRE ESTE TRABAJO!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ahora toca seguir adelante, como las hormigas, poco a poco pero con maña.
miércoles, 8 de diciembre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
6.10.10
Ja queda molt poquet!!!!!!!
El meu treball d'investigació ja està gairebé complet! Em queden algunes estadístiques i poca cosa més...
Avui no citaré cap pàgina, ni donaré cap informació extreta d'Internet.
Avui parlaré de mi.
Aquest treball és una gran ajuda en alguns casos, i també una pesadesa en alguns altres. Per mi ha estat un plaer tenir l'opció d'investigar per la meva compta. He pogut saber moltíssimes coses que mai hauria imaginat. És cert que de vegades, és una mica depriment llegir els símptomes, o les noves teoríes que surten a la llum. Com pots arribar a pensar que la fibromiàlgia té un origen viral? O que una bacteria és la causant de tot? O que també està lligada a malalties més greus?
Això et fa ser fort.
I jo em sento més forta que abans. La meva malaltia no m'abandonarà mai, i no podré pensar que avui no em farà mal l'esquena. Però si que sé, que a partir d'avui, seré més coherent i que pensaré abans de fer qualsevol cosa.
La fibromiàlgia no és una broma de mal gust, és un impediment que s'atravessa al teu camí i que has d'aconseguir sortejar. I jo ho he pogut fer.
Avui em sento bé, amb nervis per saber què passarà quan entregui tot el treball, per pensar com anirà la presentació, per veure quines fotografies he de posar...
Però sé que puc fer-ho.
Per tancar aquest blog, he de dir que tot el meu treball està fet de manera subjectiva, i que mai he opinat sobre cap tema. Però crec que el meu raconet el podia tenir...
El dolor es, él mismo, una medicina.
William Cowper
El meu treball d'investigació ja està gairebé complet! Em queden algunes estadístiques i poca cosa més...
Avui no citaré cap pàgina, ni donaré cap informació extreta d'Internet.
Avui parlaré de mi.
Aquest treball és una gran ajuda en alguns casos, i també una pesadesa en alguns altres. Per mi ha estat un plaer tenir l'opció d'investigar per la meva compta. He pogut saber moltíssimes coses que mai hauria imaginat. És cert que de vegades, és una mica depriment llegir els símptomes, o les noves teoríes que surten a la llum. Com pots arribar a pensar que la fibromiàlgia té un origen viral? O que una bacteria és la causant de tot? O que també està lligada a malalties més greus?
Això et fa ser fort.
I jo em sento més forta que abans. La meva malaltia no m'abandonarà mai, i no podré pensar que avui no em farà mal l'esquena. Però si que sé, que a partir d'avui, seré més coherent i que pensaré abans de fer qualsevol cosa.
La fibromiàlgia no és una broma de mal gust, és un impediment que s'atravessa al teu camí i que has d'aconseguir sortejar. I jo ho he pogut fer.
Avui em sento bé, amb nervis per saber què passarà quan entregui tot el treball, per pensar com anirà la presentació, per veure quines fotografies he de posar...
Però sé que puc fer-ho.
Per tancar aquest blog, he de dir que tot el meu treball està fet de manera subjectiva, i que mai he opinat sobre cap tema. Però crec que el meu raconet el podia tenir...
El dolor es, él mismo, una medicina.
William Cowper
martes, 17 de agosto de 2010
18.8.10
Bon dia!
Després de força temps, torno amb informació pel Treball de Recerca. Avui donaré dues informacions diferents. Una es personal, l'altre treta d'internet.
Com tots sabem, la vida té un temps marcat que un dia s'acaba. Per desgràcia, les persones que patim la fibromialgia som més propicies a tenir uns resultats negatius sobre el nostre cos gràcies als moments que són tràgics o estressants per nosaltres. Per tant, la mort d'un esser estimat, ens produeix una situació estressant, tràgica, trista, que fa que la depressió com a símptoma aparegui de manera fugaç i se'ns mengi de mica en mica sense que ens donem compte. Jo personalment, mai havia patit depressió, ni se m'havia passat pel cap. Depressió? Això què és?
Doncs bé, crec que ara ja ho sé. Potser no és la depressió que ens diuen els metges, aquesta que s'ha de tractar perquè tens tendències suicides, no tens ganes de viure, etc. Però si potser puc dir, com va dir la meva metgessa de capçalera, que la mort del meu avi va propiciar un estat de crisi d'ansietat que s'havia de parar de manera ràpida i eficaç perquè el meu cos estava patint massa. Al treball parlo de la meva experiència personal, cara a cara amb la fibromiàlgia, però he de ser sincera. Vaig escriure la meva experiència molt abans de que això passes. Jo no havia tingut mai una crisi d'ansietat, ni se m'havia passat pel cap. Però si, ara si que puc dir que l'he patit, i fa gairebé un mes (el dia 20 de juliol va passar tot) que la pateixo. Aquesta crisi d'ansietat, puc dir-vos que em provoca el següent:
- A causa de la meva malaltia, vaig tenir que prendre cortisona per tal de pal·liar els dolors que m'afectàven els primers dies. Gràcies a això, vaig descobrir que sóc incompatible amb la cortisona. Els efectes van ser força durs. Marejos, ganes de vomitar, pèrdua de l'equilibri, cefalea de tensió, indiferència als efectes "beneficiosos" de la cortisona, dolor a tot el cos, etc.
- Des d'aquell dia, no puc dormir. M'han receptat diferents medicament, però cap és capaç de dormir-me.
- Les cefalees de tensió no desapareixen. Cada dia sembla que marxen, però un cop és de nit, tornen a aparèixer per tal de no deixar-me dormir.
- Els meus menjars cada cop són més escassos. La meva mandíbula cada cop fa més mal, i menjar és una cosa difícil. Sembla una bajanada, però menjar-me un troç de pa és un "repte".
- Els meus músculs estan dèbils, i a l'hora engarrotats. Posar-me els sostenidors i afluixar-los per tal de que no m'apretin no serveix de massa, ja que per poca pressió que sigui, ja em deixa amb un dolor que he d'aguantar tot el dia.
Podria seguir dient tot allò que m'ha produït aquest fet, però a l'apartat del treball ho explico millor. Ara només puc dir descansa en pau.
Ara us porto informació ben fresca d'internet! L'altre dia veient TV3 vaig descobrir que hi ha una pàgina (http://www.fibro.es/) que ens ofereix una sèrie de contes, escrits per diverses escriptores, que ens mostren com es viu la fibromialgia, i també ho fa per edats. Els contes estan en castellà.
A la pàgina http://www.fibro.es/con/ trobem aquests contes. Ens els podem baixar d'internet gratuïtament durant tot l'any 2010, i es poden llegir o bé escoltar.
M'he centrat en el llibre "Aquella casa blanca nº42", donat que és un llibre de 16 a 101 anys (carai i si tens 102...?). El llibre comença així:
"No podía precisar el tiempo que pasé apoyada en la repisa de la ventana."
D'aquest títol n'he extret una reflexió meva:
"Jo tampoc podria precisar quant temps vaig passar recolzada a la finestra amagant-me de la malaltia"
Demà més informació, i qui diu demà, diu dintre d'una setmana...
Fins aviat!
Després de força temps, torno amb informació pel Treball de Recerca. Avui donaré dues informacions diferents. Una es personal, l'altre treta d'internet.
Com tots sabem, la vida té un temps marcat que un dia s'acaba. Per desgràcia, les persones que patim la fibromialgia som més propicies a tenir uns resultats negatius sobre el nostre cos gràcies als moments que són tràgics o estressants per nosaltres. Per tant, la mort d'un esser estimat, ens produeix una situació estressant, tràgica, trista, que fa que la depressió com a símptoma aparegui de manera fugaç i se'ns mengi de mica en mica sense que ens donem compte. Jo personalment, mai havia patit depressió, ni se m'havia passat pel cap. Depressió? Això què és?
Doncs bé, crec que ara ja ho sé. Potser no és la depressió que ens diuen els metges, aquesta que s'ha de tractar perquè tens tendències suicides, no tens ganes de viure, etc. Però si potser puc dir, com va dir la meva metgessa de capçalera, que la mort del meu avi va propiciar un estat de crisi d'ansietat que s'havia de parar de manera ràpida i eficaç perquè el meu cos estava patint massa. Al treball parlo de la meva experiència personal, cara a cara amb la fibromiàlgia, però he de ser sincera. Vaig escriure la meva experiència molt abans de que això passes. Jo no havia tingut mai una crisi d'ansietat, ni se m'havia passat pel cap. Però si, ara si que puc dir que l'he patit, i fa gairebé un mes (el dia 20 de juliol va passar tot) que la pateixo. Aquesta crisi d'ansietat, puc dir-vos que em provoca el següent:
- A causa de la meva malaltia, vaig tenir que prendre cortisona per tal de pal·liar els dolors que m'afectàven els primers dies. Gràcies a això, vaig descobrir que sóc incompatible amb la cortisona. Els efectes van ser força durs. Marejos, ganes de vomitar, pèrdua de l'equilibri, cefalea de tensió, indiferència als efectes "beneficiosos" de la cortisona, dolor a tot el cos, etc.
- Des d'aquell dia, no puc dormir. M'han receptat diferents medicament, però cap és capaç de dormir-me.
- Les cefalees de tensió no desapareixen. Cada dia sembla que marxen, però un cop és de nit, tornen a aparèixer per tal de no deixar-me dormir.
- Els meus menjars cada cop són més escassos. La meva mandíbula cada cop fa més mal, i menjar és una cosa difícil. Sembla una bajanada, però menjar-me un troç de pa és un "repte".
- Els meus músculs estan dèbils, i a l'hora engarrotats. Posar-me els sostenidors i afluixar-los per tal de que no m'apretin no serveix de massa, ja que per poca pressió que sigui, ja em deixa amb un dolor que he d'aguantar tot el dia.
Podria seguir dient tot allò que m'ha produït aquest fet, però a l'apartat del treball ho explico millor. Ara només puc dir descansa en pau.
Ara us porto informació ben fresca d'internet! L'altre dia veient TV3 vaig descobrir que hi ha una pàgina (http://www.fibro.es/) que ens ofereix una sèrie de contes, escrits per diverses escriptores, que ens mostren com es viu la fibromialgia, i també ho fa per edats. Els contes estan en castellà.
A la pàgina http://www.fibro.es/con/ trobem aquests contes. Ens els podem baixar d'internet gratuïtament durant tot l'any 2010, i es poden llegir o bé escoltar.
M'he centrat en el llibre "Aquella casa blanca nº42", donat que és un llibre de 16 a 101 anys (carai i si tens 102...?). El llibre comença així:
"No podía precisar el tiempo que pasé apoyada en la repisa de la ventana."
D'aquest títol n'he extret una reflexió meva:
"Jo tampoc podria precisar quant temps vaig passar recolzada a la finestra amagant-me de la malaltia"
Demà més informació, i qui diu demà, diu dintre d'una setmana...
Fins aviat!
miércoles, 12 de mayo de 2010
12.5.10
Bona tarda! Fa molt de temps que no em passo per qui, però torno amb forces!
Avui parlaré de l'entrevista que vaig fer-li al doctor Ferran J. García Fructuoso.
L'entrevista es va realitzar el dia 9 de febrer d'aquest mateix any. En aquesta entrevista, vaig fer-li una sèrie de preguntes al senyor García per tal d'informar-me millor en el tema de la fibromialgia.
Gràcies a aquesta entrevista, vaig aprendre una mica més com és el mal que patim un nombre molt reduït de persones a tot el món, i la quantitat de persones que no tenen fibromialgia i tot i això segueixen pensant que la tenen.
Per tal de conèixer una mica millor a aquest doctor, vegem una mica de la seva biografia:
Licenciado en Medicina en la Universidad Autónoma de Barcelona en 1982, se doctoró en 1988, y se especializó en reumatología en Palo Alto Medical Clinic de California. Es fundador y director del Instituto Ferrán de Reumatología y jefe del servicio de reumatología en la clínica del Centro Internacional de Medicina Avanzada.
Tot i això, el que més importa, és que és el fundador d'un institut reumatològic, l'Institut Ferran de Reumatologia. La pàgina web és http://www.institutferran.org/bienvenida.htm.
Tot i això, la informació la reservo per l'exposició del treball.. Quines ganes d'exposar-lo!!!
Vegem ara una noticia que he trobat a internet: http://www.analitica.com/va/medicinaysalud/opinion/4496091.asp
És veritat que avui és el dia mundial de la fibromialgia? Jo no ho sabia!!
I un altre pàgina web, http://www.fibroamigosunidos.com/salud-y-nutricion-f48/el-timo-de-las-vitaminas-antioxidantes-t11255.htm, ens avisa dels mentiders que diuen que les vitamines antioxidants són bones per tractar o per fer desaparèixer la fibromialgia.
"En la actualidad existe una amplia difusión de productos farmacéuticos y de tipo cosméticos que pregonan sobre todo en medios de tipo audio-visual, de los beneficios del uso de antioxidantes, y con fines de lo más diversos, como ser la prevención o la mejoría de enfermedades, mejoría de la calidad de vida, tratamientos antienvejecimiento, y un largo etc…
Suelen ser acompañados, en términos generales de propagandas explicativas, con escaso grado de veracidad, de lo que es un estrés oxidativo, radicales libres, antioxidantes, etc. Esto mismo le sucede a una serie de vitaminas, que efectivamente tienen virtudes de ser antioxidantes, como la vitamina C, la E y el beta caroteno (vitamina A), pero hay que tener mucha precaución porque depende de la dosis y del tiempo de administración del los citados fármacos."
No hem de fer cas de tot el que diu internet... Sinó, tots els malalts de fibromialgia no hauriem de prendre antidepressius, amb unes quantes vitamines estariem bé!
Demà, més, i millor !
Avui parlaré de l'entrevista que vaig fer-li al doctor Ferran J. García Fructuoso.
L'entrevista es va realitzar el dia 9 de febrer d'aquest mateix any. En aquesta entrevista, vaig fer-li una sèrie de preguntes al senyor García per tal d'informar-me millor en el tema de la fibromialgia.
Gràcies a aquesta entrevista, vaig aprendre una mica més com és el mal que patim un nombre molt reduït de persones a tot el món, i la quantitat de persones que no tenen fibromialgia i tot i això segueixen pensant que la tenen.
Per tal de conèixer una mica millor a aquest doctor, vegem una mica de la seva biografia:
Licenciado en Medicina en la Universidad Autónoma de Barcelona en 1982, se doctoró en 1988, y se especializó en reumatología en Palo Alto Medical Clinic de California. Es fundador y director del Instituto Ferrán de Reumatología y jefe del servicio de reumatología en la clínica del Centro Internacional de Medicina Avanzada.
Tot i això, el que més importa, és que és el fundador d'un institut reumatològic, l'Institut Ferran de Reumatologia. La pàgina web és http://www.institutferran.org/bienvenida.htm.
Tot i això, la informació la reservo per l'exposició del treball.. Quines ganes d'exposar-lo!!!
Vegem ara una noticia que he trobat a internet: http://www.analitica.com/va/medicinaysalud/opinion/4496091.asp
És veritat que avui és el dia mundial de la fibromialgia? Jo no ho sabia!!
I un altre pàgina web, http://www.fibroamigosunidos.com/salud-y-nutricion-f48/el-timo-de-las-vitaminas-antioxidantes-t11255.htm, ens avisa dels mentiders que diuen que les vitamines antioxidants són bones per tractar o per fer desaparèixer la fibromialgia.
"En la actualidad existe una amplia difusión de productos farmacéuticos y de tipo cosméticos que pregonan sobre todo en medios de tipo audio-visual, de los beneficios del uso de antioxidantes, y con fines de lo más diversos, como ser la prevención o la mejoría de enfermedades, mejoría de la calidad de vida, tratamientos antienvejecimiento, y un largo etc…
Suelen ser acompañados, en términos generales de propagandas explicativas, con escaso grado de veracidad, de lo que es un estrés oxidativo, radicales libres, antioxidantes, etc. Esto mismo le sucede a una serie de vitaminas, que efectivamente tienen virtudes de ser antioxidantes, como la vitamina C, la E y el beta caroteno (vitamina A), pero hay que tener mucha precaución porque depende de la dosis y del tiempo de administración del los citados fármacos."
No hem de fer cas de tot el que diu internet... Sinó, tots els malalts de fibromialgia no hauriem de prendre antidepressius, amb unes quantes vitamines estariem bé!
Demà, més, i millor !
martes, 26 de enero de 2010
27.1.2010
Bon dia! Fa massa que no passejo per aquest blog! Avui, ja que gràcies a la classe d'Educació Física, avui tinc un brot de fibromialgia, aprofito per buscar més informació i donar-vos una idea una mica més clara de què és fibromialgia.
Ara mateix, acabo d'escriure un e-mail al periòdic lasprovincias.es, per tal de saber si em podríen possar en contacte amb la senyora Eva Maria Alabau. Tot i això, s'han d'esperar les respostes...
Avui, buscant, he trobat aquesta pàgina: http://www.centredaise.com/?gclid=CKTQiLD4wZ8CFQdl4wodR1Wl0Q
En aquest centre, ens parla de teràpies per a grups de gent que tenen la fibromialgia com a característica comú. Si cliquem en aquest link http://www.centredaise.com/Img/Terapia_grup_fibromialgia.pdf, entrem a un arxiu .pdf que ens informa de poca cosa.
Els horaris són de 10 del matí a 12 del mitgdia. El preu (mensual) és de 90€, i ens informa de que com a mínim, s'ha d'anar tres mesos.
Si analitzem aquests preus, i aquest horari, veiem que no li va bé a tothom. Els preus de les teràpies que es realitzen, són força alts, i no tothom pot accedir a ells. Jo, per exemple, he buscat moltes teràpies, i he intentat mirar mil i una coses. Ninguna d'aquestes possibles sol·lucions estava dins del meu límit.
Ara, quan he guardat aquesta informació, m'ha aparegut un enllaç. Ja de pas, explicaré què són aquestes pastilles/teràpies milagroses.
http://www.collazymes.org/Espana/Inicio.php?origine=fibromialgiaES&gclid=CMGG2Mf6wZ8CFcJd4wodhUSRuQ
" ¡Obtenga resultados desde los primeros días!
¿Está cansado de tener dolores en todo el cuerpo todo el tiempo, dolores articulares, de sentir cansancio, falta de energía, de estar pasado de peso, de no poder dormir bien, de ver una piel que envejece?.
‘’Collazymes’’, es un producto natural y seguro* que supera las esperanzas dadas por los productos farmacéuticos, es el complejo de una formula única y exclusiva de colágenos y enzimas. "
Aquest és el típic producte que gairebé tothom amb dolor ha probat, jo no.
El meu avi prenía una cosa semblant, la qual semblaba que li treia els dolors. No ens enganyem.
Fa un temps, un equip de metges va fer una prova ben senzilla; a uns malalts de càncer, els hi va donar unes pastilles que, segons ell deia, eren molt bones, i podien beneficiar als malalts d'una manera molt bona. Aquestes pastilles eren de "placebo", és a dir, res. Tot i això, els malalts van millorar molt, i alguns fins i tot van pensar que estaven curats. Al pas del temps, s'els hi va dir la veritat, i tots els malalts "recuperats" van tornar a l'estadi inicial de càncer. Tot és psicològic, no?
Si et diuen, que prenent unes pastilles, et treuràn els dolors, fas el que sigui. Enganyifes que surten per la televisió, o per les revistes, o fins i tot per la ràdio, ja que la majoria de gent que cau en aquestes enganyifes són avis. Els meu avi en prenia, ara ja no. Aquestes pastilles, què porten en realitat? No ho sabem.
Seguint a aquesta pàgina, podríem dir que qualsevol cosa ens pots curar, no?
Deixem-nos de bajanades. Tot i això, si la ment és més sàvia que el cos, deixem que la ment ens porti al lloc on ella vol, sigui amb pastilles miraculoses que no funcionen, o amb grans dosis de morfina per calmar el dolor.
Deixant de banda tota aquesta història, la senyora Maite, de l'ACAF, m'ha animat força. Avui he parlat amb ella per telèfon, i amb 61 anys, és una dona que té una veu que dóna energía amb només escoltar-la. Ara, falta que tingui una entrevista amb ella, i desplaçar-me fins l'Anoia, lloc on està la seu de l'ACAF. Les qüestions que li faré seràn simples, per tal de veure com és el se dia a dia, i com es mou per l'àmbit en el qual treballa.
També, he intentat parlar amb el meu reumatòleg, però com si res. Després, a un doctor d'una clínica privada. I ara, a la meva doctora de capçalera.
Ara, vaig a dinar.
Per donar més informació, i establir més contactes, he creat la següent pàgina web:
http://infofibro.es.tl/Home.htm
A la meva web, he creat un foro, i una petita enquesta, que és una sola pregunta, per veure què creu la gent. Ara queda passar-la!
Ara mateix, acabo d'escriure un e-mail al periòdic lasprovincias.es, per tal de saber si em podríen possar en contacte amb la senyora Eva Maria Alabau. Tot i això, s'han d'esperar les respostes...
Avui, buscant, he trobat aquesta pàgina: http://www.centredaise.com/?gclid=CKTQiLD4wZ8CFQdl4wodR1Wl0Q
En aquest centre, ens parla de teràpies per a grups de gent que tenen la fibromialgia com a característica comú. Si cliquem en aquest link http://www.centredaise.com/Img/Terapia_grup_fibromialgia.pdf, entrem a un arxiu .pdf que ens informa de poca cosa.
Els horaris són de 10 del matí a 12 del mitgdia. El preu (mensual) és de 90€, i ens informa de que com a mínim, s'ha d'anar tres mesos.
Si analitzem aquests preus, i aquest horari, veiem que no li va bé a tothom. Els preus de les teràpies que es realitzen, són força alts, i no tothom pot accedir a ells. Jo, per exemple, he buscat moltes teràpies, i he intentat mirar mil i una coses. Ninguna d'aquestes possibles sol·lucions estava dins del meu límit.
Ara, quan he guardat aquesta informació, m'ha aparegut un enllaç. Ja de pas, explicaré què són aquestes pastilles/teràpies milagroses.
http://www.collazymes.org/Espana/Inicio.php?origine=fibromialgiaES&gclid=CMGG2Mf6wZ8CFcJd4wodhUSRuQ
" ¡Obtenga resultados desde los primeros días!
¿Está cansado de tener dolores en todo el cuerpo todo el tiempo, dolores articulares, de sentir cansancio, falta de energía, de estar pasado de peso, de no poder dormir bien, de ver una piel que envejece?.
‘’Collazymes’’, es un producto natural y seguro* que supera las esperanzas dadas por los productos farmacéuticos, es el complejo de una formula única y exclusiva de colágenos y enzimas. "
Aquest és el típic producte que gairebé tothom amb dolor ha probat, jo no.
El meu avi prenía una cosa semblant, la qual semblaba que li treia els dolors. No ens enganyem.
Fa un temps, un equip de metges va fer una prova ben senzilla; a uns malalts de càncer, els hi va donar unes pastilles que, segons ell deia, eren molt bones, i podien beneficiar als malalts d'una manera molt bona. Aquestes pastilles eren de "placebo", és a dir, res. Tot i això, els malalts van millorar molt, i alguns fins i tot van pensar que estaven curats. Al pas del temps, s'els hi va dir la veritat, i tots els malalts "recuperats" van tornar a l'estadi inicial de càncer. Tot és psicològic, no?
Si et diuen, que prenent unes pastilles, et treuràn els dolors, fas el que sigui. Enganyifes que surten per la televisió, o per les revistes, o fins i tot per la ràdio, ja que la majoria de gent que cau en aquestes enganyifes són avis. Els meu avi en prenia, ara ja no. Aquestes pastilles, què porten en realitat? No ho sabem.
Seguint a aquesta pàgina, podríem dir que qualsevol cosa ens pots curar, no?
Deixem-nos de bajanades. Tot i això, si la ment és més sàvia que el cos, deixem que la ment ens porti al lloc on ella vol, sigui amb pastilles miraculoses que no funcionen, o amb grans dosis de morfina per calmar el dolor.
Deixant de banda tota aquesta història, la senyora Maite, de l'ACAF, m'ha animat força. Avui he parlat amb ella per telèfon, i amb 61 anys, és una dona que té una veu que dóna energía amb només escoltar-la. Ara, falta que tingui una entrevista amb ella, i desplaçar-me fins l'Anoia, lloc on està la seu de l'ACAF. Les qüestions que li faré seràn simples, per tal de veure com és el se dia a dia, i com es mou per l'àmbit en el qual treballa.
També, he intentat parlar amb el meu reumatòleg, però com si res. Després, a un doctor d'una clínica privada. I ara, a la meva doctora de capçalera.
Ara, vaig a dinar.
Per donar més informació, i establir més contactes, he creat la següent pàgina web:
http://infofibro.es.tl/Home.htm
A la meva web, he creat un foro, i una petita enquesta, que és una sola pregunta, per veure què creu la gent. Ara queda passar-la!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)