18.8.10

Bon dia!

Després de força temps, torno amb informació pel Treball de Recerca. Avui donaré dues informacions diferents. Una es personal, l'altre treta d'internet.

Com tots sabem, la vida té un temps marcat que un dia s'acaba. Per desgràcia, les persones que patim la fibromialgia som més propicies a tenir uns resultats negatius sobre el nostre cos gràcies als moments que són tràgics o estressants per nosaltres. Per tant, la mort d'un esser estimat, ens produeix una situació estressant, tràgica, trista, que fa que la depressió com a símptoma aparegui de manera fugaç i se'ns mengi de mica en mica sense que ens donem compte. Jo personalment, mai havia patit depressió, ni se m'havia passat pel cap. Depressió? Això què és?
Doncs bé, crec que ara ja ho sé. Potser no és la depressió que ens diuen els metges, aquesta que s'ha de tractar perquè tens tendències suicides, no tens ganes de viure, etc. Però si potser puc dir, com va dir la meva metgessa de capçalera, que la mort del meu avi va propiciar un estat de crisi d'ansietat que s'havia de parar de manera ràpida i eficaç perquè el meu cos estava patint massa. Al treball parlo de la meva experiència personal, cara a cara amb la fibromiàlgia, però he de ser sincera. Vaig escriure la meva experiència molt abans de que això passes. Jo no havia tingut mai una crisi d'ansietat, ni se m'havia passat pel cap. Però si, ara si que puc dir que l'he patit, i fa gairebé un mes (el dia 20 de juliol va passar tot) que la pateixo. Aquesta crisi d'ansietat, puc dir-vos que em provoca el següent:

- A causa de la meva malaltia, vaig tenir que prendre cortisona per tal de pal·liar els dolors que m'afectàven els primers dies. Gràcies a això, vaig descobrir que sóc incompatible amb la cortisona. Els efectes van ser força durs. Marejos, ganes de vomitar, pèrdua de l'equilibri, cefalea de tensió, indiferència als efectes "beneficiosos" de la cortisona, dolor a tot el cos, etc.

- Des d'aquell dia, no puc dormir. M'han receptat diferents medicament, però cap és capaç de dormir-me.

- Les cefalees de tensió no desapareixen. Cada dia sembla que marxen, però un cop és de nit, tornen a aparèixer per tal de no deixar-me dormir.

- Els meus menjars cada cop són més escassos. La meva mandíbula cada cop fa més mal, i menjar és una cosa difícil. Sembla una bajanada, però menjar-me un troç de pa és un "repte".

- Els meus músculs estan dèbils, i a l'hora engarrotats. Posar-me els sostenidors i afluixar-los per tal de que no m'apretin no serveix de massa, ja que per poca pressió que sigui, ja em deixa amb un dolor que he d'aguantar tot el dia.

Podria seguir dient tot allò que m'ha produït aquest fet, però a l'apartat del treball ho explico millor. Ara només puc dir descansa en pau.






Ara us porto informació ben fresca d'internet! L'altre dia veient TV3 vaig descobrir que hi ha una pàgina (http://www.fibro.es/) que ens ofereix una sèrie de contes, escrits per diverses escriptores, que ens mostren com es viu la fibromialgia, i també ho fa per edats. Els contes estan en castellà.

A la pàgina http://www.fibro.es/con/ trobem aquests contes. Ens els podem baixar d'internet gratuïtament durant tot l'any 2010, i es poden llegir o bé escoltar.

M'he centrat en el llibre "Aquella casa blanca nº42", donat que és un llibre de 16 a 101 anys (carai i si tens 102...?). El llibre comença així:

"No podía precisar el tiempo que pasé apoyada en la repisa de la ventana."

D'aquest títol n'he extret una reflexió meva:

"Jo tampoc podria precisar quant temps vaig passar recolzada a la finestra amagant-me de la malaltia"


Demà més informació, i qui diu demà, diu dintre d'una setmana...

Fins aviat!